‘‘Lo tengo en la punta de la lengua” - Eva Lootz

La trajectòria artística d’Eva Lootz, d’origen austríac i nacionalitzada a Espanya, on resideix des de finals dels anys 60, ha marcat tendències en l’art des de 1990 fins avui. Premi Nacional d’Arts Plàstiques 1994, la seva obra, configurada per instal·lació, vídeo, escultura, dibuix, escrits, performances i intervencions sonores, es caracteritza per la seva varietat de registres i per una originalitat conceptual, processual i experimental en l’ús de materials efímers, explorant una cartografia de superfícies, esdevenirs i trajectes insòlits, i els vincles entre lingüística, feminisme, ecologia, arquitectura i ciències com l’ornitologia, la mineria o la hidrografia.

Davant l’excés d’intenció i de sentit que envaeix el coneixement, Eva Lootz reitera la impossibilitat d’una mirada frontal i una ruptura de les convencions per mitjà del “no fer”, del “mirar de coa d’ull”, de l’error i de l’errar o del “no pensar”, incidint en les friccions entre veure i mostrar, dir i callar; el silenci, els buits, els desplaçaments i allò impronunciable de la parla: “ho tenc a la punta de la llengua”. Conscient del canvi de paradigma de la revolució digital i amb la intenció d’ampliar el marc epistemològic de la tradició occidental, estudia cultures autòctones socialment marginades i llengües en perill d’extinció, rescatant alhora pràctiques d’idiomes premoderns.

Al llarg de diversos recorreguts, “Lo tengo en la punta de la lengua” combina el llenguatge i l’escriptura —llengües de calç i de terra, texts i cites, jocs de cordes i figures de paraules, actes fallits, intervencions sonores amb idiomes estranys i gairebé extints, el cant dels ocells— amb matèries com l’arena, la carbonissa, el metall, la calç, el feltre, el dibond i el plàstic, convocant associacions, metamorfosis i agrupacions entre el cos, els òrgans i els llenguatges, els elements de la naturalesa i els objectes de la vida quotidiana, que actuen com una constel·lació de signes amb enunciats semàntics en els quals es creua, nua i transvasa una xarxa de sabers des d’allò sensible.