Educa amb l’Art: “Entre el fer i el cuidar”

Organitza Apropa Cultura Balears
Pràctiques tèxtils per a qui cuida
Informació i inscripcions al web d’apropacultura.org

El projecte es desenvoluparà en dues sessions, els dies 14 i 21 de març (és imprescindible la participació i la inscripció a les dues sessions, ja que es planteja un treball de continuïtat) i està concebut com un laboratori sensible més que com un taller tècnic.
“Entre el fer i el cuidar” és un projecte de mediació artística que ofereix un espai de pausa, atenció i creació compartida adreçat a persones que tenen cura d’altres persones, tant des de l’àmbit sanitari com des del social. El projecte neix amb la voluntat de reconèixer, acompanyar i sostenir els cossos que cuiden, generant un temps i un lloc on el fer manual esdevengui també un gest de cura cap a una mateixa i cap al col·lectiu.

A través de dinàmiques creatives basades en l’experimentació amb materials tèxtils, el taller convida a activar la imaginació com a eina de mediació, reflexió i benestar. El treball amb el tèxtil, matèria propera al cos, al temps lent i a la memòria, permet pensar des del fer: des del gest mínim, repetit i atent, des de la presència i l’escolta compartida.

Accions com filar, nuar, cosir, embolcallar o recompondre es proposen com a pràctiques simbòliques que obren preguntes al voltant del cuidar: qui cuida el qui cuida?, Com generar espais on també sigui possible aturar-se, descansar i ser cuidada?
No es requereixen coneixements previs en tèxtil o art, només la disposició a participar, experimentar i compartir des de l’amabilitat, el respecte i la confiança.
“Entre el fer i el cuidar” entén la pràctica artística com una eina de mediació cultural i social: un espai intermedi on allò professional i allò personal es troben; on el cuidar deixa de ser només una funció o una tasca per a convertir-se també en una experiència viscuda, reconeguda i compartida.

Artista mediadora
Ela Fidalgo és una artista, la pràctica de la qual explora el cos com a territori polític, emocional i poètic. A través de la pintura, l'escultura i el tèxtil, construeix un llenguatge que entrellaça allò figuratiu i allò abstracte per a donar visibilitat a allò dissident, allò vulnerable i allò no normatiu. La seva obra se situa en la tensió entre desig i norma, celebrant la imperfecció com a potència crítica i lloc de resistència. El cos crip, queer, malalt o marginat esdevé eix central d'una narrativa que proposa l'art com a refugi, cura i espai de trobada. El seu treball convida a repensar allò humà des de l'empatia, la comunitat i la transformació col·lectiva.