Bernar Venet - “9 Acute Uneven Angles”

9 Acute Uneven Angles es presenta com una estructura en tensió permanent, una composició on cada element sembla desafiar l’equilibri del conjunt. Nou angles d’acer Corten s’eleven des del sòl sense suport ni jerarquia aparent, configurant un acoblament que oscil·la entre l’estabilitat i el moviment implicat.

L’obra no cerca l’harmonia, sinó el xoc. Les línies s’encreuen, s’aproximen i es pressionen entre si en un diàleg físic on la geometria deixa de ser abstracta per a convertir-se en experiència. Hi ha una energia continguda en cada intersecció, com si les peces estiguessin a punt de desplaçar-se, col·lapsar o reorganitzar-se sota el seu propi pes.

En aquest joc entre precisió matemàtica i percepció incerta, l’obra planteja una paradoxa: com més rigorosa és la seva construcció, més impredictible resulta el seu efecte. 9 Acute Uneven Angles no es resol; es manté oberta, suspesa en aquest instant en el qual tot podria canviar, però no ho fa.

Instal·lada enfront de la mar Mediterrània, davant el Palau de Congressos de Palma, 9 Acute Uneven Angles desplega la seva fragilitat amb una dimensió inèdita: allà on l’horitzó sembla una línia perfecta, el moviment mai cessa, i l’escultura se sosté en un equilibri que no és fix, sinó continu, fet de variacions imperceptibles. Com els corrents que modelen l’aigua, aquestes línies d’acer dialoguen amb l’entorn i conviden l’espectador a descobrir-la des de diferents angles, a percebre la mateixa lògica de forces i la mateixa tensió entre ordre i transformació.

Bernard Venet (França, 1941) és una figura clau en l’evolució de l’art conceptual des de finals del segle XX fins a l’actualitat. La seva pràctica artística neix els anys 60, vinculada a sistemes matemàtics, diagrames científics i estructures analítiques que varen redefinir els límits entre art i coneixement.

A partir de finals dels anys 70, trasllada aquest pensament a l’espai tridimensional mitjançant escultures basades en elements geomètrics essencials: línies, arcs i angles. Aquest llenguatge, aparentment reduït, es converteix en el nucli d’una recerca contínua sobre l’ordre, l’atzar i la indeterminació.

La seva obra ha estat sovint associada al minimalisme, encara que el seu enfocament transcendeix aquesta etiqueta en incorporar una dimensió conceptual més àmplia, on la lògica matemàtica s’expandeix cap a una experiència espacial i perceptiva.

Venet ha desenvolupat nombroses escultures monumentals exhibides i instal·lades a espais públics d’Europa, Àsia i els Estats Units, consolidant-se com un dels artistes més influents en la integració de l’art contemporani en el paisatge urbà.

En paral·lel, ha mantingut una producció constant en dibuix i pintura, poesia i disseny, fotografia i performance, explorant fórmules, equacions i sistemes gràfics com a extensions del seu pensament escultòric.

La seva trajectòria, marcada per la coherència i la radicalitat formal, el situa com un referent imprescindible en el diàleg entre art, ciència i arquitectura contemporània.