
Avui, 29 de maig, ens aplegam a places i carrers de tots els pobles i ciutats de Mallorca per a commemorar un fet que forma part de la nostra memòria col·lectiva: el centenari de l’estrena musicada de La Balanguera.
Aquell poema de Joan Alcover, convertit en cançó i, des de fa trenta anys, declarat himne oficial de Mallorca, va deixar de ser només literatura per a esdevenir una veu compartida. La Balanguera, la filadora pacient que fila el temps, simbolitza el fil invisible que uneix generacions, que cus passat, present i futur.
Cent anys després, Mallorca és molt diferent d’aquella que va veure néixer aquests versos. Hem canviat com mai no ho havíem fet: el nostre paisatge, la nostra economia, la nostra composició social. Som una societat més diversa, més oberta al món, més complexa. I això és una riquesa.
Però enmig de tots aquests canvis, hi ha un fil que no es pot rompre: el de la llengua i la cultura pròpies, el fil de la nostra identitat.
La Balanguera no canta la nostàlgia d’un passat immobilitzat. Canta la responsabilitat de continuar filant. Ens recorda que el futur no s’improvisa: es construeix amb consciència, amb perseverança i amb voluntat col·lectiva.
Avui no només commemoram una efemèride cultural. Avui reafirmam un compromís. Cada generació té el seu torn davant el teler. Ara ens toca a nosaltres.
Que aquesta cantada popular, simultània arreu de Mallorca, sigui molt més que una interpretació musical. Que sigui un gest col·lectiu de consciència, d’afirmació i d’esperança. Que quan entonem La Balanguera, ho facem sabent que el fil continua a les nostres mans.
Perquè mentre hi hagi un poble que canta unit, aquest fil no es romprà.
Visca Mallorca!