
El temps de la fotografia en la història del món és ínfim, tan sols dos segles entre milions d’anys, però l’espai de la història del món en la fotografia és aclaparador: com si l’univers hagués esperat mil·lennis per a retratar-se compulsivament, fins a desorbitar la nostra capacitat de mirar o retenir les imatges. Aquesta paradoxa recorre “Wunderkammer”, una exposició que es comporta com un museu o gabinet mòbil des del qual Joan Fontcuberta ens convida a un viatge en la seva màquina (fotogràfica) del temps.
Un itinerari de cronologia no lineal que li permet retratar dinosaures, completar les cròniques de la conquesta espanyola a Amèrica, captar processos d’orogènesi, adonar-se d’un descuit de Darwin mentre concebia la seva teoria de les espècies, revelar faunes teratològiques, descobrir les formes modernistes d’un herbari, registrar l’impacte de les missions jesuïtes en la història natural o reconstruir el jardí de l’Edèn a través de la intel·ligència artificial. L’art de Joan Fontcuberta consisteix a fer aparèixer el que ja no s’espera, just en aquest moment en què el desconegut surt, a la fi, a la superfície i s’instal·la en el nostre present.